Els espais

La casa conserva l’estructura, la distribució i la decoració originals, però el circuit de la visita fa un recorregut per la planta baixa, l’entresòl i la primera planta que han estat habilitades com a museu.

Planta noble: el pis dels senyors

Aquesta és la part més sumptuosa de la casa i residència principal de la família Papiol. Té una vista privilegiada al que llavors era el centre de la ciutat, prop de l’església de Sant Antoni i l’antic ajuntament.

Les sales d’aquesta planta es caracteritzen per un desplegament del refinat gust vuitcentista. Els mobles, els complements, la decoració de les parets amb grisalles i tots els tèxtils configuren escenaris irrepetibles. Un dels pocs exemples que es conserven a Catalunya amb tant luxe de detalls.

Entre les estances més interessants destaquen la sala de música, la de billar, i molt especialment el gran saló de ball, on la família rebia els convidats. Era la part més social de l’habitatge, on es feien reunions, tertúlies literàries i vetllades musicals en un moment en què la vila encara no tenia espais públics de trobada com teatres o cafès. El circuit també transita per racons més íntims, com les alcoves privades del senyor de la casa o els banys i lligadors.

La casa disposa d’una petita capella privada, d’estil neoclàssic, presidida per l’urna amb la relíquia de santa Constança, on s’oficiaven tot tipus de cerimònies religioses familiars, fet que denotava l’elevada posició social dels Papiol i la seva privilegiada relació amb l’església.

Aïllada a l’entresòl s’amaga una fabulosa biblioteca, nodrida al llarg de diverses generacions, que aplega prop de 6.000 volums (datats entre el segle XVI i XIX) i que conté exemplars únics de temàtica religiosa, històrica i de lleis.

Planta noble

 

Estances del servei: la zona dels treballadors

Es tracta d’un espai que  comprèn el conjunt d’estances dedicades als usos del servei. S’ha de tenir en compte que una casa d’aquest nivell social podia arribar a tenir, només per al servei domèstic, més d’una trentena de persones que vetllaven pel benestar de cada membre de la família i per l’organització del dia a dia de la casa. El casal funcionava com un petit ecosistema en un món encara preindustrial on tot es cuinava i s’emmagatzemava de manera tradicional.

La cuina, per raons pràctiques, és l’única estança habitada pel servei que es troba a la planta noble. La resta: forn de pa, quarto de l’oli i rebost ja es troben en nivells inferiors, juntament amb l’únic dormitori del servei que es conserva.

Cuina

 

Zona rústica: tasques del camp

Dins del que es considerava servei, també s’ha de tenir en compte la pagesia. Com a família de terratinents, els Papiol eren propietaris d’un gran nombre de finques escampades pel municipi de Vilanova i altres localitats de la província. L’Àrea rústica està per tant directament relacionada amb les tasques del camp pròpies d’un tipus de vida totalment dependent de la terra. El treball relacionat amb les collites connecta directament amb el funcionament de la casa, d’aquí l’existència de graners, cellers o estables.

Graner

 

El jardí: reminiscències romàntiques

A la part posterior de la residència s’hi troba un dels pocs jardins que es conserven encara al nucli antic de Vilanova. Una petita illa de pau a redós dels murs, amb una disposició molt pròpia del període Romàntic.

La porxada, pintada amb aquest color pastel suau, acull aixoplugats alguns carruatges de cavalls de tipologies tradicionals com la tartana o el xarret i les bicicletes antigues, aquests velocípedes metàl·lics amb grans rodes.

La part central està presidida per un conjunt escultòric realitzat amb pedra i marbre de Carrara, una escultura i dos plafons amb baixos relleus amb  escenes de l’antiguitat clàssica.

Jardí