La història de Can Papiol

Can Papiol és molt més que una casa, és el símbol de tota una nissaga familiar. Darrere la seva austera façana neoclàssica, s’amaguen uns opulents salons decorats amb tot luxe de detalls que en el seu moment acollien la flor i la nata de l’alta societat local.

La família s’hi va traslladar el 1801: Francesc de Papiol amb la seva mare i les seves dues germanes.  Com que Francesc va morir sense descendència (1817), els seus nebots es van convertir en els hereus del casal. Hi van residir les següents generacions fins al 1959 amb els cognoms de Rubinat, primer i Torrents, després.

5

La casa

La casa va ser construïda per ordre de Francesc de Papiol i de Padró. Van caldre onze anys per aixecar-la. L’inici de les obres data de 1790. Amb la construcció d’aquest imponent edifici l’hereu sabia que donava volada a la família i que l’arquitectura perduraria més enllà de les persones que l’habitessin. La ubicació era molt cèntrica, en ple carrer Major, una de les artèries principals de la trama urbana, a tocar de la parròquia de Sant Antoni i de l’antic Ajuntament.

Els terrenys

Els terrenys on es va edificar eren ja un antic hort propietat dels Papiol a l’extrem nord de la vila. Es va fer un encàrrec formal al mestre d’obres Joan Pau Petxamé. L’immoble havia de constar de planta baixa, entresòl, planta principal i dos pisos superiors de menor alçada per acollir múltiples cambres, tant per a la resta de membres de la família com per al servei.

La façana

La façana del carrer Major, la part exterior i més visible, és d’un gust del tot neoclàssic, decorada amb pilastres estriades i capitells compostos pintats directament sobre el fons blanc de la paret. Els balcons, com es pot apreciar per sota, estan revestits amb rajoles de vela en blanc i verd, típica ceràmica ornamental catalana d’aquells moments.

Un detall interessant és l’escut heràldic esculpit en pedra situat just a sobre del portal principal. Identificava els propietaris de la casa: un escut quarterat amb les armes de les diferents branques familiars que havien confluït en la mateixa nissaga: els Padró (amb un lleó i una pilastra), els Catà (amb un gos o ca), els Martí (amb el mar i un peix), els Argullol (amb una representació vegetal) i el blasó dels Papiol (amb una banda horitzontal).